30 d'agost de 2016

Aurora sobre una falla a Islàndia

Crèdit & Copyright: Juan Carlos Casado (TWANEarth and Stars)

Admireu la bellesa però temeu la bèstia. La bellesa és l’aurora, que aquí pren la forma d’una gran espiral verda entre núvols vistosos, la Lluna a un costat i les estrelles al fons. La bèstia és l’onada de partícules carregades que crea l’aurora però que un dia podria posar en perill la civilització.
Exactament aquesta mateixa setmana de 1859, arran d’unes notables aurores vistes a tot el món, un pols de partícules carregades procedents d’una ejecció de massa coronal associada amb una erupció solar va impactar la magnetosfera de la Terra amb tanta força que va crear la fulguració de Carrington: el camp magnètic de la Terra es va comprimir de forma tan violenta que en els fils telegràfics es van crear uns corrents tan grans que molts fils van guspirejar i van provocar descàrregues als operadors del telègraf. Si avui un esdeveniment de classe Carrington impactés la Terra, el dany provocat a les xarxes elèctriques i electròniques globals podria ser a una escala mai experimentada.
L’aurora de la imatge va ser fotografiada la setmana passada sobre el llac Thingvallavatn d’Islàndia, un llac que omple parcialment una falla que divideix les grans plaques tectòniques d’Euràsia i d’Amèrica del Nord.