26 de març de 2017

Tardígrad en la molsa

Crèdits & Copyright: Nicole Ottawa & Oliver Meckes / Eye of Science / Science Source Images

Això és un extraterrestre? Segurament no, però entre tots els animals que hi ha a la Terra el tardígrad podria ser-ne el millor candidat. Això és perquè se sap que els tardígrads són capaços de viure durant dècades sense menjar ni beure, de sobreviure a temperatures des de gairebé el zero absolut fins molt per sobre del punt d’ebullició de l’aigua, de sobreviure a pressions de prop de zero a molt per sobre de les que hi ha en els fons oceànics, i de sobreviure a l’exposició directa de radiacions perilloses. La supervivència de llarga durada d’aquests extremòfils es va posar a prova el 2011 a l’exterior d’un transbordador espacial en òrbita. Els tardígrads són tan duradors en part perquè poden reparar l’ADN propi així com reduir el contingut d’aigua del cos a un petit percentatge. Alguns d’aquests ossos d’aigua en miniatura gairebé es van convertir en extraterrestres quan van ser llançats al satèl·lit marcià Phobos a bord de la missió russa Fobos-Grunt, però van continuar sent terrestres, ja que el coet va fallar i la càpsula va romandre en òrbita al voltant de la Terra. En la major part de la Terra, els tardígrads són més comuns que els humans.
La imatge és una microfotografia electrònica amb els colors realçats que mostra un tardígrad d’un mil·límetre de llargada reptant per la molsa.