Crèdit & Copyright: Dieter Willasch (Astro-Cabinet)
A les rodalies de la nebulosa del Con hi ha estranyes formes i textures. Aquestes formes inusuals s’originen en la fina pols interestel·lar que reacciona de maneres complexes amb la llum energètica i el gas calent expulsats per estrelles joves.
L’estrella més brillant a la dreta de la imatge és S Mon. La regió just a sota d’ella s’anomena nebulosa de la Pell de Guineu pel seu color i la seva estructura. La resplendor blava que envolta S Mon és el resultat de la reflexió de la llum de l’estrella brillant sobre la pols. La resplendor vermella que cobreix tota la regió és el resultat no només de la reflexió de la pols sinó també de l’emissió de gas hidrogen ionitzat per la llum estel·lar.
S Mon forma part d’un jove cúmul obert d’estrelles anomenat NGC 2264 situat a uns 2.500 anys llum de distància a la constel·lació de l’Unicorn (Monoceros). L’origen de la misteriosa nebulosa del Con, visible a l’extrem esquerre, segueix sent un misteri.
L’estrella més brillant a la dreta de la imatge és S Mon. La regió just a sota d’ella s’anomena nebulosa de la Pell de Guineu pel seu color i la seva estructura. La resplendor blava que envolta S Mon és el resultat de la reflexió de la llum de l’estrella brillant sobre la pols. La resplendor vermella que cobreix tota la regió és el resultat no només de la reflexió de la pols sinó també de l’emissió de gas hidrogen ionitzat per la llum estel·lar.
S Mon forma part d’un jove cúmul obert d’estrelles anomenat NGC 2264 situat a uns 2.500 anys llum de distància a la constel·lació de l’Unicorn (Monoceros). L’origen de la misteriosa nebulosa del Con, visible a l’extrem esquerre, segueix sent un misteri.
