A l’interior de la nebulosa de l’Àguila

Crèdits: Infraroig: ESA/Herschel/PACS/SPIRE/Hill, Motte, HOBYS Key Programme Consortium;
Raigs X: ESA/XMM-Newton/EPIC/XMM-Newton-SOC/Boulanger
El 1995, una fotografia ara famosa feta pel Telescopi Espacial Hubble mostrava els Pilars de la Creació, o sigui, unes columnes de formació estel·lar de gas i de pols que fan diversos anys llum de llarg i que es troben dins de M 16, la nebulosa de l’Àguila.
Aquesta imatge és una composició en fals color que mostra de nou aquest viver estel·lar pròxim. Està feta amb les dades procedents dels telescopis en òrbita Observatori Espacial Herschel i XMM-Newton.
Els detectors d’infraroig del Herschel registren directament l’emissió provinent de la pols freda de la regió que inclou els famosos pilars i altres estructures que hi ha prop del centre.
A l’altre extrem de l’espectre electromagnètic, la visió en raigs-X del XMM-Newton revela les estrelles massives i calentes del cúmul d’estrelles que hi ha incrustat en la nebulosa.
En longituds d’ona òptiques i ocultes a la vista del Hubble, les estrelles massives tenen un profund efecte: els vents energètics i la radiació que generen esculpeixen i transformen el gas natal i les estructures de pols.
De fet, les estrelles massives tenen una vida curta. Els astrònoms han trobat evidències en aquesta imatge de restes d’una explosió de supernova amb una edat aparent de 6.000 anys. Si és veritat, les ones de xoc en expansió haurien destruït les estructures visibles, entre les quals els famosos pilars. Però com que la nebulosa de l’Àguila es troba a uns 6.500 anys llum de distància, la seva destrucció no serà presenciada en centenars d’anys.