Crèdit & Copyright: Göran Strand
En aquesta vista telescòpica del 27 d’abril, un llarg filament solar s’estira per la superfície relativament calmada del Sol.
La imatge de banda estreta en negatiu o invertida es va captar amb la llum dels àtoms d’hidrogen ionitzat. A la part superior esquerra es veu una magnífica cortina de plasma magnetitzat que s’aixeca sobre la superfície; en realitat arriba més enllà de la vora del Sol.
Com és de llarg aquest filament solar? Doncs més o menys la mateixa distància que hi ha de la Terra a la Lluna, cosa que s’il·lustra a l’esquerra.
Movent-se cap a la dreta pel disc solar, l’endemà el llarg filament va entrar en erupció i va emergir de la superfície solar. Supervisada pels satèl·lits que vigilen el Sol, en el mateix lloc també va esclatar una ejecció de massa coronal, però s’espera que passi de llarg del nostre planeta.
La imatge de banda estreta en negatiu o invertida es va captar amb la llum dels àtoms d’hidrogen ionitzat. A la part superior esquerra es veu una magnífica cortina de plasma magnetitzat que s’aixeca sobre la superfície; en realitat arriba més enllà de la vora del Sol.
Com és de llarg aquest filament solar? Doncs més o menys la mateixa distància que hi ha de la Terra a la Lluna, cosa que s’il·lustra a l’esquerra.
Movent-se cap a la dreta pel disc solar, l’endemà el llarg filament va entrar en erupció i va emergir de la superfície solar. Supervisada pels satèl·lits que vigilen el Sol, en el mateix lloc també va esclatar una ejecció de massa coronal, però s’espera que passi de llarg del nostre planeta.