Crèdit & Copyright: Martin Pugh
Es diu que AE Aurigae és l’estrella flamejant. IC 405, la nebulosa que l’envolta, s’anomena la nebulosa de l’Estrella Flamejant.
La regió sembla albergar fum, però no hi ha foc. El foc, definit habitualment com la ràpida adquisició molecular d’oxigen, es produeix únicament quan hi ha present prou oxigen. No és important, però, en aquests ambients d’alta energia i de poc oxigen. El material que sembla fum és fonamentalment hidrogen interestel·lar que conté, efectivament, filaments foscos com fum compostos de grans de pols rics en carboni.
La brillant estrella AE Aurigae, visible prop del centre de la nebulosa, és tan calenta que és de color blau clar. Emet una llum tan energètica que colpeja els electrons dels àtoms i els llança al gas circumdant. Quan un àtom captura de nou un electró, la llum emesa origina la nebulosa d’emissió del voltant.
En aquesta fotografia, la nebulosa de l’Estrella Flamejant es troba a uns 1.500 anys llum de distància, s’estén per uns 5 anys llum i es pot observar amb un petit telescopi a la constel·lació del Cotxer (Auriga).
La regió sembla albergar fum, però no hi ha foc. El foc, definit habitualment com la ràpida adquisició molecular d’oxigen, es produeix únicament quan hi ha present prou oxigen. No és important, però, en aquests ambients d’alta energia i de poc oxigen. El material que sembla fum és fonamentalment hidrogen interestel·lar que conté, efectivament, filaments foscos com fum compostos de grans de pols rics en carboni.
La brillant estrella AE Aurigae, visible prop del centre de la nebulosa, és tan calenta que és de color blau clar. Emet una llum tan energètica que colpeja els electrons dels àtoms i els llança al gas circumdant. Quan un àtom captura de nou un electró, la llum emesa origina la nebulosa d’emissió del voltant.
En aquesta fotografia, la nebulosa de l’Estrella Flamejant es troba a uns 1.500 anys llum de distància, s’estén per uns 5 anys llum i es pot observar amb un petit telescopi a la constel·lació del Cotxer (Auriga).