Al centre d’Auriga

Crèdit & Copyright: Rogelio Bernal Andreo (Deep Sky Colors)
En el cel nocturn de l’hivern septentrional cavalca l’antiga constel·lació d’Auriga, el Cotxer, rica en cúmuls estel·lars i nebuloses.
Aquesta composició de vistes telescòpiques captades el gener abasta gairebé 24 llunes plenes (12 graus) i mostra alguns dels llocs més populars d’Auriga per als turistes còsmics. El concorregut camp s’estén al llarg del pla de la Via Làctia en direcció oposada al centre de la galàxia.
A prop de la part inferior de la imatge, en la frontera d’Auriga amb Taurus, hi ha l’estrella blava Elnath coneguda alhora com a Beta Tauri i Gamma Aurigae. A l’esquerra i a gairebé 300 anys llum de distància, els filaments del romanent de la supernova Simeis 147 abasten uns 150 anys llum. A la dreta hi ha la nebulosa d’emissió IC 410, molt més distant, a uns 12.000 anys llum de distància. IC 410, on es formen estrelles, és famosa pel cúmul estel·lar jove NGC 1893 que porta incrustat i pels núvols de pols i de gas en forma de capgròs. IC 405, la nebulosa de l’Estrella Flamejant, es troba una mica més lluny. Els seus núvols vermells i recargolats de gas hidrogen resplendent estan potenciats per l’estrella calenta de tipus O AE Aurigae.
Aquest camp d’estrelles, tan familiar per als observadors del cel equipats amb prismàtics, conté també dos dels cúmuls estel·lars oberts de la nostra galàxia: M 36 i M 38 en el catàleg de Charles Messier.
Idioma »