Al cor de la monstruosa nebulosa de la Taràntula hi ha enormes bombolles de gas energètic, llargs filaments de pols fosca i estrelles estranyament massives. Al centre d’aquest cor hi ha un nucli d’estrelles tan dens que en algún moment es va pensar que era una estrella. Aquest cúmul estel·lar, anomenat R136 o NGC 2070, acull una gran quantitat d’estrelles joves i calentes (damunt del centre de la imatge). L’energètica llum d’aquestes estrelles continua ionitzant el gas de la nebulosa, i el seu vent de partícules energètiques infla bombolles i crea intricats filaments. La imatge en colors representatius és una síntesi digital de fotografies del Telescopi Espacial Hubble de la NASA i l’ESA i del telescopi terrestre New Technology de l’ESO, i mostra molts detalls del tumultuós centre de la nebulosa GNM. La nebulosa de la Taràntula, també coneguda com a la nebulosa 30 Doradus, és una de les regions més grans de formació estel·lar conegudes on hi tenen lloc episodis particularment intensos cada pocs milions d’anys.