Processament d’imatge: Oliver Czernetz – Dades: Digitized Sky Survey (POSS-II)
Aquests filaments de gas resplendent, aparentment delicats, adornen el cel del planeta Terra a la constel·lació de Cygnus i conformen la part occidental de la nebulosa del Vel.
La nebulosa del Vel és un gran romanent de supernova, és a dir, un núvol en expansió nascut de l’explosió mortal d’una estrella massiva. La llum original de l’explosió de la supernova va arribar segurament a la Terra fa més de 5.000 anys. Envolada pel cataclisme, l’ona de xoc va travessar l’espai escombrant i excitant el material interestel·lar.
Els filaments resplendents són com ones llargues en un full vist gairebé de costat, molt ben separades en hidrogen atòmic (vermell) i oxigen gas (blau-verd).
La nebulosa del Vel, coneguda també com el Llaç del Cigne, abasta uns 3 graus o unes 6 vegades el diàmetre de la Lluna plena, cosa que suposa uns 70 anys llum a la distància estimada de 1.500 anys llum. Aquesta imatge de la part occidental cobreix aproximadament la meitat d’aquesta distància.
Les parts més brillants del Vel occidental s’identifiquen com a nebuloses separades: l’Escombra de la Bruixa (NGC 6960), a la part superior de la imatge, i el Triangle de Pickering (NGC 6979), per sota i a la dreta del centre.
La nebulosa del Vel és un gran romanent de supernova, és a dir, un núvol en expansió nascut de l’explosió mortal d’una estrella massiva. La llum original de l’explosió de la supernova va arribar segurament a la Terra fa més de 5.000 anys. Envolada pel cataclisme, l’ona de xoc va travessar l’espai escombrant i excitant el material interestel·lar.
Els filaments resplendents són com ones llargues en un full vist gairebé de costat, molt ben separades en hidrogen atòmic (vermell) i oxigen gas (blau-verd).
La nebulosa del Vel, coneguda també com el Llaç del Cigne, abasta uns 3 graus o unes 6 vegades el diàmetre de la Lluna plena, cosa que suposa uns 70 anys llum a la distància estimada de 1.500 anys llum. Aquesta imatge de la part occidental cobreix aproximadament la meitat d’aquesta distància.
Les parts més brillants del Vel occidental s’identifiquen com a nebuloses separades: l’Escombra de la Bruixa (NGC 6960), a la part superior de la imatge, i el Triangle de Pickering (NGC 6979), per sota i a la dreta del centre.