Al sud de la gran regió de formació estel·lar coneguda com a la nebulosa d’Orió, es troba la nebulosa de reflexió blava NGC 1999.
A la vora del complex del núvol molecular d’Orió, a uns 1.500 anys llum de distància, la il·luminació de NGC 1999 la proporciona l’estrella variable incrustada V380 Orionis. La nebulosa està marcada amb una forma de T lateral fosca i es troba a baix i a la dreta d’aquesta vista telescòpica que abasta unes dues llunes plenes en el firmament. Anteriorment se suposava que la seva forma fosca era un núvol de pols enfosquit vist en silueta. Les dades d’infrarojos, però, suggereixen que la forma és segurament un forat de la mateixa nebulosa inflat per estrelles joves energètiques. De fet, en aquesta regió abunden les estrelles joves energètiques que produeixen dolls i lluminoses ones de xoc. Aquests xocs, catalogats com a objectes Herbig-Haro (HH) i anomenats pels astrònoms George Herbig i Guillermo Haro, presenten uns intensos tons vermellosos. HH1 i HH2 es troben just a sota i a la dreta de NGC 1999. HH222, també coneguda com a la nebulosa de la Cascada, sembla una ganivetada vermella a la part superior dreta de la imatge. Per crear els xocs, els dolls estel·lars empenyen el material circumdant a velocitats de centenars de quilòmetres per segon.