24 de febrer de 2011
Al sud d’Orion
Al sud de la vasta regió de formació d’estrelles coneguda com nebulosa d’Orion, es troba la brillant i blavosa nebulosa de reflexió NGC 1999.
Situada a la vora del complex del núvol molecular d’Orion, a uns 1.500 anys llum de distància, la lluminositat de NGC 1999 es deu a l’estrella variable V380 Orionis que conté.
En aquesta imatge, que abasta més de 10 anys llum, la nebulosa es caracteritza per la T invertida fosca que hi ha a prop del centre.
Abans es pensava que aquesta T era la silueta d’un núvol de pols retallada sobre la brillant nebulosa de reflexió, però imatges infraroges recents indiquen que, probablement, és un forat creat per estrelles joves energètiques. De fet, aquesta regió està plena d’estrelles joves energètiques que produeixen dolls i poderoses ones de xoc.
Just a sota de NGC 1999, de color vermell brillant, es veuen els objectes Herbig-Haro HH1 i HH2, anomenats així en referència als astrònoms George Herbig i Guillermo Haro (HH) que els van estudiar.
Els dolls estel·lars produeixen ones de xoc que travessen el material envoltant a velocitats de centenars de quilòmetres per segon.
Situada a la vora del complex del núvol molecular d’Orion, a uns 1.500 anys llum de distància, la lluminositat de NGC 1999 es deu a l’estrella variable V380 Orionis que conté.
En aquesta imatge, que abasta més de 10 anys llum, la nebulosa es caracteritza per la T invertida fosca que hi ha a prop del centre.
Abans es pensava que aquesta T era la silueta d’un núvol de pols retallada sobre la brillant nebulosa de reflexió, però imatges infraroges recents indiquen que, probablement, és un forat creat per estrelles joves energètiques. De fet, aquesta regió està plena d’estrelles joves energètiques que produeixen dolls i poderoses ones de xoc.
Just a sota de NGC 1999, de color vermell brillant, es veuen els objectes Herbig-Haro HH1 i HH2, anomenats així en referència als astrònoms George Herbig i Guillermo Haro (HH) que els van estudiar.
Els dolls estel·lars produeixen ones de xoc que travessen el material envoltant a velocitats de centenars de quilòmetres per segon.
acebook