Les estrelles punxegudes i les galàxies singulars omplen aquesta vista telescòpica en direcció a la constel·lació Coma Berenices.
Prou brillants per exhibir les punxes causades per la difracció, les estrelles es troben en primer pla de l’escena, ben endins de la Via Làctia. Les dues galàxies prominents, però, es troben a uns 41 milions d’anys llum de distància, molt més enllà de la nostra.
La galàxia distorsionada més petita de l’esquerra, també coneguda com a NGC 4747, és l’entrada 159 de l’Atles Arp de galàxies singulars i llueix unes extenses cues de marea que indiquen fortes interaccions gravitacionals en el passat.
La seva probable companya de la dreta és la galàxia molt més gran NGC 4725 que fa uns 100.000 anys llum de diàmetre. A primera vista NGC 4725 sembla una galàxia espiral normal, amb la regió central dominada per la llum groguenca de les estrelles més velles i fredes que donen pas als cúmuls d’estrelles blaves, joves i calentes que hi ha als afores de les polsoses espirals. Tanmateix, l’únic braç espiral dóna a NGC 4725 un aspecte una mica estrany.
Arp 159 i NGC 4725
Crèdit & Copyright: Stephen Leshin