Asteroides en la distància

Crèdits: R. Evans & K. Stapelfeldt (JPL), WFPC2, HST, NASA
Tots els dies, roques procedents de l’espai s’estavellen contra la Terra. Com més grans, però, menor és la freqüència amb què ho fan.
Diàriament, molts quilograms de pols espacial plouen sobre la Terra. Inicialment, els trossos més grans tenen l’aspecte de brillants meteorits. Rocs de la mida d’una pilota de beisbol i boles de gel penetren en la nostra atmosfera qüotidianament, però la majoria s’evapora de pressa.
Les amenaces més significatives són les roques d’uns cent metres de diàmetre que xoquen amb la Terra cada mil anys aproximadament. Si un objecte d’aquesta mida caigués a l’oceà podria causar tsunamis potencialment devastadors, fins i tot, sobre les costes més allunyades.
Una col·lisió amb un asteroide massiu, de més d’un quilòmetre de diàmetre, és un rar esdeveniment que es produeix en intervals de milions d’anys però que podria tenir conseqüències veritablement globals.
Hi ha molts asteroides per descobrir. En aquesta imatge, captada pel Telescopi Espacial Hubble el 1998, se’n va detectar un en la llarga ratlla blava. L’any passat es va descobrir que aquest asteroide 2012 DA14, de 50 metres d’ample, passarà dins de l’òrbita dels satèl·lits geoestacionaris de la Terra el divendres vinent.
Una col·lisió amb un asteroide de grans dimensions no afectaria l’òrbita de la Terra però la pols que aixecaria afectaria el clima. Un resultat probable seria l’extinció global de moltes espècies d’éssers vius, una extinció que segurament empetitiria l’extinció contínua que s’està produint ara mateix.

APOD