La nebulosa Trífida, també coneguda com a Messier 20, és fàcil de trobar amb un petit telescopi.
La Trífida segons l’Spitzer
Zeta Oph, l’estrella fugitiva
Com un vaixell que solca els mars còsmics, l’estrella fugitiva Zeta Ophiuchi produeix l’ona arquejada o l’arc de xoc que es veu en aquesta sensacional fotografia infraroja en fals color.
NGC 602 i més enllà
A prop dels afores del Petit Núvol de Magalhães hi ha el cúmul estel·lar NGC 602 de cinc milions d’anys d’antiguitat.
La Trífida en infraroig
La nebulosa Trífida, també coneguda com a Messier 20, és fàcil de trobar amb un petit telescopi i és una parada habitual a la constel·lació Sagittarius.
La nebulosa Hèlix en infraroig
Què fa que aquest ull còsmic sembli tan vermell? La pols.
La galàxia del Sombrero en infraroig
Aquest anell flotant fa la mida d’una galàxia.
La Trífida en infraroig
La nebulosa Trífida és fàcil de trobar amb un petit telescopi i és una parada habitual a la constel·lació rica en nebuloses Saggittarius.
Estrelles del centre galàctic
El centre de la Via Làctia està amagat de les mirades indiscretes dels telescopis òptics per núvols foscos de pols i de gas.
Les boles grogues de W33
En aquesta formidable imatge, els colors vermell, verd i blau corresponen a les longituds d’ona infraroja de 3.6, 8.0 i 24.0 micres observades pel Telescopi Espacial Spitzer.
A l’interior de la nebulosa de la Flama
En les poblades i polsoses regions de formació estel·lar que hi ha en el cinturó d’Orion destaca la nebulosa de la Flama.
