Via Làctia

Pols del Halley, pols de Mart i Via Làctia

A principis de maig, els grans de pols còsmica van creuar el firmament nocturn.

Durant deu anys, els observadors d’estrelles van somiar amb fer una fotografia com aquesta.

Què causa aquesta estranya estructura corbada que hi ha prop del centre de la nostra galàxia?

Per a veure la serp emplomada descendir per la piràmide maia val escollir el moment oportú.

El cel era alhora familiar i desconegut.

El cel nocturn pot ser alhora art i ciència? Si és així, potser aquesta imatge n’és un exemple.

Si la Lluna plena s’esvaís de sobte, què veurieu?

Quin estrany món és aquest?

La tija de la Via Làctia, es podria desplegar com una flor auroral?

Està enfadat el firmament amb el Mont Shasta?

Aquesta panoràmica de 180 graus capta la Via Làctia mentre arqueja per damunt de l’horitzó una nit d’hivern d’agost.

Cada pas feia que la sorra s’il·luminés de blau.

Una planificació acurada va fer que aquest paisatge nocturn sigui memorable.

Hi ha un enorme portal a les estrelles en el firmament i el travessem dos cops al dia.

Travessa mai la Terra un vent de meteors? Sí, i sovint es veuen com a pluges de meteors.