Aquesta fotografia es va fer l’11 d’agost des de l’Estació Espacial Internacional mentre orbitava a uns 430 quilòmetres per damunt de l’oceà Índic, a l’hemisferi sud.
L’espectacular vista apunta al sud i a l’est i mostra les cortines vermelles i verdes d’una aurora austral. La resplendor auroral és causada per l’emissió d’àtoms d’oxigen excitats que encara hi ha al nivell de l’òrbita en l’atmosfera superior extremadament enrarida. L’emissió verda de l’oxigen atòmic domina aquesta escena a altituds de 100 a 250 quilòmetres, mentre que l’emissió vermella de l’oxigen atòmic es pot estendre fins a 500 quilòmetres d’altitud. Més enllà de la resplendor de les aurores australs, aquesta vista des de l’òrbita terrestre baixa revela el firmament estrellat de l’hemisferi sud. Prop del limbe de la Terra s’hi veuen estrelles del cinturó d’Orió i la nebulosa d’Orió (a l’esquerra del centre). També s’hi veu Sírius, l’estrella Alfa de Canis Major, l’estrella més brillant de la nit a la Terra (a la vora dreta del paisatge orbital).