Aurora espiral sobre una falla islandesa

Admireu la bellesa, però temeu la bèstia.
La bellesa és l’aurora, que aquí pren la forma d’una gran espiral verda, vista entre uns núvols pintorescos, la brillant Lluna al costat i les estrelles al fons. La bèstia és l’ona de partícules carregades que crea l’aurora, però que un dia podria alterar la civilització.
El 1859, després de notables aurores observades a tot el món, una pols de partícules carregades procedents d’una ejecció de massa coronal associada a una erupció solar va afectar la magnetosfera de la Terra amb tanta intensitat que va crear una fulguració de Carrington. Aquest assalt del Sol va comprimir el camp magnètic de la Terra de manera tan violenta que es van crear corrents i espurnes al llarg dels cables telegràfics, cosa que va impactar a molts telegrafistes. Si una fulguració de Carrington impactés avui a la Terra, s’especula que es podrien produir danys a les xarxes elèctriques i electròniques globals a una escala sense precedents.
L’aurora de la imatge es va fotografiar el 2016 sobre el llac Thingvallavatn a Islàndia, un llac que omple parcialment una falla que divideix les enormes plaques tectòniques eurasiàtica i nord-americana.