Crèdit & Copyright: Hallgrimur P. Helgason. Anotacions: Judy Schmidt
Tots els altres observadors d’aurores havien tornat a casa. A les 3:30 a Islàndia, en una nit tranquil·la del passat setembre, la majoria d’aurores s’havien esvaït. Tot d’una, però, de l’espai va sorgir una nova explosió de partícules que va il·luminar l’atmosfera una altra vegada. Aquest cop, de forma inesperada, paridòliament, va crear una forma sorprenent que recorda a un fènix gegant.
Amb la càmera a la mà es van fer dues ràpides fotografies del cel seguides d’una tercera de la terra. La muntanya del fons és Helgafell i el petit riu en primer pla es diu Kalda, tots dos situats a uns 30 quilòmetres al nord de Reykjavík, la capital d’Islàndia. Els observadors del cel avesats notaran que just per damunt de la muntanya, a l’esquerra, hi ha la constel·lació d’Orion, i just per sobre del centre es veu el cúmul estel·lar de les Plèiades.
L’aurora va durar tan sols un minut i se’n va anar per sempre —segurament oblidada com una aberració embellida— si no s’hagués captat en aquesta composició digital.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.
Amb la càmera a la mà es van fer dues ràpides fotografies del cel seguides d’una tercera de la terra. La muntanya del fons és Helgafell i el petit riu en primer pla es diu Kalda, tots dos situats a uns 30 quilòmetres al nord de Reykjavík, la capital d’Islàndia. Els observadors del cel avesats notaran que just per damunt de la muntanya, a l’esquerra, hi ha la constel·lació d’Orion, i just per sobre del centre es veu el cúmul estel·lar de les Plèiades.
L’aurora va durar tan sols un minut i se’n va anar per sempre —segurament oblidada com una aberració embellida— si no s’hagués captat en aquesta composició digital.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.