Les aurores solen aparèixer molt per damunt dels núvols.
La resplendor de l’aurora es crea quan les partícules expulsades del Sol es mouen ràpidament i impacten en la magnetosfera terrestre, aleshores les partícules carregades cauen en espiral en el camp magnètic terrestre i colpegen els àtoms i les molècules de l’atmosfera. Un àtom d’oxigen, per exemple, brillarà amb la llum verda emesa habitualment per una aurora després de rebre energia per la col·lisió. La part més baixa d’una aurora sol produir-se a uns 100 quilòmetres d’altitud, mentre que la majoria de núvols es troben per sota d’uns 10 quilòmetres.
La fotografia, feta el 2015 des de Dyrholaey (Islàndia), posa de manifest les altituds relatives dels núvols i de les aurores. Inicialment, el voluntariós astrofotògraf va suportar vents intensos i cels ennuvolats en un intent de captar l’aurora per damunt d’un pintoresc far, però mentre hi anava va fer la fotografia per casualitat, incloent-hi els núvols lenticulars que hi ha al llarg del camí.
