Per què el cel resplendia en vermell? Doncs a causa d’una aurora.
Les tempestes solars de la setmana passada, emanades principalment de la regió activa de taques solars 1402, van ruixar la Terra de partícules que van excitar els àtoms d’oxigen de l’alta atmosfera. Quan els electrons de l’element excitat queien de nou al seu estat fonamental, emetien una resplendor vermella. Com més avall de l’atmosfera estiguéssin els àtoms d’oxigen excitat, més verda seria la resplendor.
La imatge mostra aquesta alta aurora vermella captada la setmana passada just per sobre de l’horitzó prop de Flinders, Victòria (Austràlia).
Aquella nit, però, el cel també va brillar amb objectes més familiars però més distants, com ara el disc central de la nostra Via Làctia (a l’esquerra) i les galàxies veïnes del Gran i Petit Núvol de Magalhães (a la dreta).
Hi ha un vídeo time lapse amb les aurores d’aquella nit que posa l’espectacle en context.
No se sap per què el cel no va brillar també en color verd.
Les tempestes solars de la setmana passada, emanades principalment de la regió activa de taques solars 1402, van ruixar la Terra de partícules que van excitar els àtoms d’oxigen de l’alta atmosfera. Quan els electrons de l’element excitat queien de nou al seu estat fonamental, emetien una resplendor vermella. Com més avall de l’atmosfera estiguéssin els àtoms d’oxigen excitat, més verda seria la resplendor.
La imatge mostra aquesta alta aurora vermella captada la setmana passada just per sobre de l’horitzó prop de Flinders, Victòria (Austràlia).
Aquella nit, però, el cel també va brillar amb objectes més familiars però més distants, com ara el disc central de la nostra Via Làctia (a l’esquerra) i les galàxies veïnes del Gran i Petit Núvol de Magalhães (a la dreta).
Hi ha un vídeo time lapse amb les aurores d’aquella nit que posa l’espectacle en context.
No se sap per què el cel no va brillar també en color verd.