Júpiter té aurores. Com a la Terra, el camp magnètic del gegant de gas canalitza als pols les partícules carregades alliberades pel Sol. A mesura que aquestes partícules xoquen amb l’atmosfera, els electrons són temporalment extrets de les molècules de gas existents. Aleshores, la força elèctrica atreu els electrons. Quan els electrons es recombinen per refer les molècules neutres, s’emet la llum de l’aurora.
En aquesta fotografia en llum ultraviolada del Telescopi Espacial Hubble recentment publicada, les aurores semblen làmines anulars al voltant del pol. A diferència de les aurores de la Terra, les aurores de Júpiter inclouen diverses ratlles i punts brillants. A la part inferior dreta es veu la Gran Taca Vermella.
Les recents aurores jovianes han estat particularment intenses, una afortunada coincidència amb l’arribada a Júpiter de la sonda Juno la setmana passada. Quan s’hi acostava, la Juno va ser capaç de controlar el vent solar, cosa que permet una millor comprensió de les aurores en general, incloses les de la Terra.