El gel cantava mentre la llum d’una Lluna gibosa brillant projectava ombres sobre aquest llac gelat, a uns 20 quilòmetres al nord d’Estocolm (Suècia).
En l’atractiu paisatge celeste nocturn captat el 10 de febrer, les cortines aurorals brillants dansen en el cel del vespre. En aquella nit del nord, la naturalesa va exhibir aurores afavorides per una petita tempesta geomagnètica. El tempestuós temps espacial era el resultat d’una ejecció de massa coronal que va erupcionar des d’una protuberància solar dies abans i va fregar la magnetosfera del nostre planeta.