Les aurores boreals brillen en aquesta vista nocturna del cel captada el 15 de gener des de l’estratosfera de la Terra.
L’exposició única de 5 segons es va fer amb una càmera de mà a bord d’un avió sobre Winnipeg (Canadà). Durant l’exposició, les llums terrestres que hi ha a sota deixen rastres acolorits al llarg de la direcció del moviment de l’avió a gran velocitat. Per damunt de l’horitzó més llunyà, les partícules energètiques accelerades del camp magnètic de la Terra a les regions polars del planeta exciten l’oxigen atòmic i creen la resplendor de l’aurora boreal. La tonalitat verdosa característica de l’aurora es genera a altituds de 100-300 quilòmetres, i la tonalitat vermella a altituds encara més altes i densitats atmosfèriques més baixes. La lluminositat de les estrelles tènues del pla de la Via Làctia s’arqueja durant la nit, mentre que la galàxia d’Andròmeda estén aquesta vista del cel del nord a l’espai extragalàctic. A la part superior esquerra a penes es veu la taca difusa d’Andròmeda, la gran espiral més propera a la Via Làctia.