Crèdit & Copyright: Stanislav Volskiy
Alguna vegada heu vist el cúmul estel·lar de les Plèiades? Fins i tot si l’heu vist, segurament mai l’heu vist així: tot ple de pols.
Les estrelles de les Plèiades, potser el cúmul estel·lar més famós del cel, es poden veure sense prismàtics, fins i tot, des de les profunditats d’una ciutat amb contaminació lumínica.
Si es fa una llarga exposició des d’un lloc fosc, el núvol de pols que envolta el cúmul de les Plèiades es fa molt evident.
Aquesta fotografia és una exposició d’unes 30 hores que cobreix una àrea del cel diverses vegades la grandària de la Lluna plena.
El cúmul de les Plèiades, també conegut com les Set Germanes i M 45, es troba a uns 400 anys llum de distància a la constel·lació del Taure (Taurus).
Hi ha una llegenda popular amb un toc modern que diu que una de les estrelles més brillants es va esvair en el moment en què el grup va ser nomenat, de manera que només van quedar visibles a ull nu sis estrelles. El nombre real de Plèiades visibles, però, pot ser major o menor de set, depenent de la foscor del cel i de la nitidesa de visió de l’observador.
Les estrelles de les Plèiades, potser el cúmul estel·lar més famós del cel, es poden veure sense prismàtics, fins i tot, des de les profunditats d’una ciutat amb contaminació lumínica.
Si es fa una llarga exposició des d’un lloc fosc, el núvol de pols que envolta el cúmul de les Plèiades es fa molt evident.
Aquesta fotografia és una exposició d’unes 30 hores que cobreix una àrea del cel diverses vegades la grandària de la Lluna plena.
El cúmul de les Plèiades, també conegut com les Set Germanes i M 45, es troba a uns 400 anys llum de distància a la constel·lació del Taure (Taurus).
Hi ha una llegenda popular amb un toc modern que diu que una de les estrelles més brillants es va esvair en el moment en què el grup va ser nomenat, de manera que només van quedar visibles a ull nu sis estrelles. El nombre real de Plèiades visibles, però, pot ser major o menor de set, depenent de la foscor del cel i de la nitidesa de visió de l’observador.
