Capes d’un eclipsi solar total

Crèdits: Interior: Solar Dynamics Observatory, LMSAL i GSFC de la NASA;
Mig: Jay Pasachoff, Ron Dantowitz ie Williams College Solar Eclipse Expedition/NSF/National Geographic;
Exterior: LASCO de NRL SOHO de l’ESA

Ni la pluja, ni la neu, ni la foscor de la nit poden evitar que una sonda espacial observi el Sol. De fet, el SOlar Heliospheric Observatory (SOHO), a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, controla permanentment l’atmosfera exterior del Sol o corona. En canvi, només durant un eclipsi solar total els observadors de la Terra també poden veure les boniques serpentines i estructures coronals, quan la Lluna bloqueja breument la superfície solar extremament brillant; aleshores es fa possible seguir l’activitat coronal.
La capa exterior d’aquesta imatge composta mostra en matisos ataronjats la vista ininterrompuda del SOHO de la corona solar durant l’eclipsi del mes passat. La regió mitjana en forma de rosquilla és la corona tal com la va registrar l’expedició Williams College Eclipse a Salem (Oregon). Simultàniament, la vista més interior és de l’Observatori de Dinàmica Solar en òrbita terrestre que, fora de la totalitat, va poder visualitzar (en groc) la cara del Sol en llum ultraviolada extrema.