Crèdit & Copyright: Michael Abramyan
Passa per Monument Valley la carretera al centre de la nostra galàxia?
No cal, però si la vostra carretera ho fa, feu-vos una foto. En aquest cas, la carretera és la ruta 163, i a l’horitzó es perfilen les icòniques buttes de la reserva de la Nació Navajo. La banda de la Via Làctia s’estén en el firmament i sembla una continuació de la carretera de la Terra. Els filaments de pols enfosqueixen la Via Làctia, en contrast amb els milers de milions d’estrelles brillants, així com els diversos núvols de gas brillants i acolorits com ara les nebuloses Llacuna i Trifida.
La imatge és una composició de fotografies preses amb la mateixa càmera i des de la mateixa ubicació: Forest Gump Point a Utah (EUA). El primer pla es va captar just després de la posta de Sol a principis de setembre durant l’hora blava, mentre que el fons és una composició de quatre exposicions captades poques hores després.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.
No cal, però si la vostra carretera ho fa, feu-vos una foto. En aquest cas, la carretera és la ruta 163, i a l’horitzó es perfilen les icòniques buttes de la reserva de la Nació Navajo. La banda de la Via Làctia s’estén en el firmament i sembla una continuació de la carretera de la Terra. Els filaments de pols enfosqueixen la Via Làctia, en contrast amb els milers de milions d’estrelles brillants, així com els diversos núvols de gas brillants i acolorits com ara les nebuloses Llacuna i Trifida.
La imatge és una composició de fotografies preses amb la mateixa càmera i des de la mateixa ubicació: Forest Gump Point a Utah (EUA). El primer pla es va captar just després de la posta de Sol a principis de setembre durant l’hora blava, mentre que el fons és una composició de quatre exposicions captades poques hores després.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.