D’aquí a milers de milions d’anys, només quedarà una d’aquestes dues galàxies.
Fins aleshores, les galàxies espirals NGC 2207 i IC 2163 s’aniran separant lentament i creant marees de matèria, làmines de gas impactat, bandes de pols fosca, esclats de formació estel·lar i corrents d’estrelles expulsades. La imatge amb colors assignats científicament és una combinació d’exposicions del Hubble en llum visible i d’exposicions del Webb en llum infraroja. Els astrònoms prediuen que NGC 2207, la galàxia més gran de la dreta, incorporarà finalment IC 2163, la galàxia més petita de l’esquerra. L’aproximació més recent, que va assolir el màxim fa uns 40 milions d’anys, va fer que la galàxia més petita giri en sentit contrari a les agulles del rellotge; actualment es troba una mica per darrere de la galàxia més gran. L’espai entre les estrelles és tan enorme que quan les galàxies col·lisionen la majoria d’estrelles no xoquen.