Crèdit & Copyright: Harald Albrigtsen
Més amunt de la muntanya més alta hi ha el regne de l’aurora.
Les aurores arriben rarament als 60 quilòmetres i es poden estendre fins a 1000 quilòmetres. La llum d’una aurora resulta de l’impacte de protons i electrons energètics contra àtoms i molècules de l’atmosfera de la Terra.
Una corona auroral, relativament infreqüent, sembla envoltar un punt central d’una aurora i es pot produir quan aquesta es desenvolupa per sobre de l’observador o quan els raigs aurorals l’apunten directament.
Aquesta pintoresca però breu aurora verda i porpra es va produir el mes passat per sobre de Kvaløya (Tromsø, Noruega). En primer pla hi ha el fiord Sessøyfjorden, mentre que a la llunyania es veuen nombroses estrelles.
Les aurores arriben rarament als 60 quilòmetres i es poden estendre fins a 1000 quilòmetres. La llum d’una aurora resulta de l’impacte de protons i electrons energètics contra àtoms i molècules de l’atmosfera de la Terra.
Una corona auroral, relativament infreqüent, sembla envoltar un punt central d’una aurora i es pot produir quan aquesta es desenvolupa per sobre de l’observador o quan els raigs aurorals l’apunten directament.
Aquesta pintoresca però breu aurora verda i porpra es va produir el mes passat per sobre de Kvaløya (Tromsø, Noruega). En primer pla hi ha el fiord Sessøyfjorden, mentre que a la llunyania es veuen nombroses estrelles.