Sí, però podríeu començar a treballar si la Lluna tingués aquest aspecte?
Quan el fotògraf es preparava per anar a treballar, la refracció, la reflexió i, fins i tot, la difracció de la llum de la Lluna de milions de cristalls de gel que queien van convertir la familiar icona de la Lluna en una amalgama d’halos i arcs d’altres mons. L’escena es va captar amb tres exposicions combinades fa dues setmanes en una freda matinada d’hivern a Manitoba (Canadà). Els anells de colors són una corona provocada per la difracció quàntica per petites gotes d’aigua o gel a prop de la direcció de la Lluna. Més enllà hi ha un halo de 22 graus creat per la llum de la Lluna que es refracta a través de cristalls de gel cilíndrics de sis cares. Als costats hi ha uns parselenis causats per la refracció de la llum a través de plaquetes de gel de sis cares fines i planes mentre brillaven cap a terra. A la part superior i inferior de l’halo de 22 graus hi ha uns arcs tangents superiors i inferiors creats per la llum de la Lluna que es refracta a través de cilindres hexagonals de gel gairebé horitzontals. Uns minuts després, des d’un camp situat a la vora de la carretera, l’halo i els arcs havien desaparegut i el cel havia tornat a la normalitat, a excepció d’un únic i tènue parseleni.