Seguint aquesta panoràmica vertical d’horitzó a horitzó, la mirada s’estén pel zenit d’una nit sobre l’observatori del Pic du Midi. Per fer aquest viatge damunt d’un mar de núvols, la nit del 31 d’octubre es van fer 19 exposicions i es van muntar en una projecció de Mercator que fa que els dos horitzons siguin plans.
Començant a la part superior, a l’est es veu la cúpula del telescopi d’un metre. És fàcil seguir el pla de la Via Làctia, ja que sembla emergir de la cúpula i s’inclina cap a l’horitzó llunyà. Just a la seva dreta, el firmament té una resplendor difusa de llum zodiacal al llarg del pla eclíptic del Sistema Solar. A prop del zenit es veu la llum zodiacal i la Via Làctia amb cúmuls estel·lars, núvols còsmics de pols i tènues nebuloses que continuen cap a la luminescència de l’oest. Finalment desapareixen prop de l’horitzó de ponent (a la part inferior), més enllà de les altres cúpules de l’observatori del Pic du Midi i l’antena de comunicacions.