Quan les estrelles moren, creen núvols.
A la constel·lació d’alt vol del Cigne (Cygnus) hi ha dos núvols estel·lars mortals de gas i pols que creuen els rics camps estel·lars del pla de la Via Làctia. Dins d’aquest camp de visió telescòpica, hi ha la Bombolla de Sabó (a la part inferior esquerra) i la nebulosa Creixent (a dalt a la dreta). Totes dues es van formar en la fase final de la vida d’una estrella. La nebulosa Creixent, també coneguda com a NGC 6888, va quedar configurada per la seva estrella central massiva i brillant de Wolf-Rayet, WR 136, que llançava l’embolcall exterior amb un intens vent estel·lar. WR 136 crema combustible a un ritme prodigiós i s’encamina cap el final d’una curta vida que acabarà en una espectacular explosió de supernova. Descoberta el 2013, la nebulosa de la Bombolla de Sabó és segurament una nebulosa planetària, és a dir, la mortalla final d’una estrella de poca massa i llarga vida similar al Sol, destinada a esdevenir una nana blanca que es refreda lentament. Les dues nebuloses estel·lars es troben a uns 5.000 anys llum de distància; la Creixent, la més gran, fa uns 25 anys llum de diàmetre. D’aquí a uns milions d’anys, probablement totes dues s’hauran dispersat.