Crèdit & Copyright: Bowen James Cameron
El firmament està ple de gas que brilla lleugerament, tot i que pot caldre una càmera i un telescopi sensibles per veure-ho.
Per exemple, aquesta vista de dotze graus d’amplada de la part nord de la constel·lació Cygnus revela una complexa gamma de núvols còsmics de gas al llarg del pla de la Via Làctia. La composició d’imatges telescòpiques es va enregistrar mitjançant dos filtres: un filtre H-alfa que només transmet la llum visible vermella dels àtoms d’hidrogen brillants i un filtre blau que transmet principalment la llum emesa per l’escassa quantitat d’oxigen energitzat. Per tant, en aquesta exposició de 18 hores, les zones blaves són més calentes que les vermelles. Un processament digital addicional ha eliminat de l’escena la infinitat d’estrelles puntuals de la Via Làctia. Les nebuloses brillants reconeixibles són NGC 7000 (nebulosa d’Amèrica del Nord) i IC 5070 (nebulosa del Pelicà) a l’esquerra amb IC 1318 (nebulosa de la Papallona) i NGC 6888 (nebulosa Creixent) a la dreta, però se’n poden trobar d’altres.
Per exemple, aquesta vista de dotze graus d’amplada de la part nord de la constel·lació Cygnus revela una complexa gamma de núvols còsmics de gas al llarg del pla de la Via Làctia. La composició d’imatges telescòpiques es va enregistrar mitjançant dos filtres: un filtre H-alfa que només transmet la llum visible vermella dels àtoms d’hidrogen brillants i un filtre blau que transmet principalment la llum emesa per l’escassa quantitat d’oxigen energitzat. Per tant, en aquesta exposició de 18 hores, les zones blaves són més calentes que les vermelles. Un processament digital addicional ha eliminat de l’escena la infinitat d’estrelles puntuals de la Via Làctia. Les nebuloses brillants reconeixibles són NGC 7000 (nebulosa d’Amèrica del Nord) i IC 5070 (nebulosa del Pelicà) a l’esquerra amb IC 1318 (nebulosa de la Papallona) i NGC 6888 (nebulosa Creixent) a la dreta, però se’n poden trobar d’altres.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.