De vegades, la superfície del Sol sembla ballar.
A mitjan 2012, per exemple, la sonda Solar Dynamic Observatory de la NASA va enregistrar una impressionant protuberància que semblava representar un ballarí acrobàtic. El vídeo per intervals de temps, captat en llum ultraviolada durant unes tres hores, mostra el camp magnètic en bucle que conduïa el flux de plasma calent del Sol. L’escala de la protuberància dansaire és enorme: la Terra sencera cabria fàcilment sota l’arc de gas calent. Una protuberància quiescent dura normalment un mes i pot esclatar en una ejecció de massa coronal i l’expulsió de gas calent al Sistema Solar. El mecanisme energètic que crea una protuberància solar és encara un tema d’investigació.
Com el 2012, enguany la superfície del Sol torna a ser força activa i presenta molts filaments i protuberàncies.
A mitjan 2012, per exemple, la sonda Solar Dynamic Observatory de la NASA va enregistrar una impressionant protuberància que semblava representar un ballarí acrobàtic. El vídeo per intervals de temps, captat en llum ultraviolada durant unes tres hores, mostra el camp magnètic en bucle que conduïa el flux de plasma calent del Sol. L’escala de la protuberància dansaire és enorme: la Terra sencera cabria fàcilment sota l’arc de gas calent. Una protuberància quiescent dura normalment un mes i pot esclatar en una ejecció de massa coronal i l’expulsió de gas calent al Sistema Solar. El mecanisme energètic que crea una protuberància solar és encara un tema d’investigació.
Com el 2012, enguany la superfície del Sol torna a ser força activa i presenta molts filaments i protuberàncies.
