De les Plèiades al bucle d’Eridà

Crèdit & Copyright: Hirofumi Okubo

Si ens fixem en una taca interessant del firmament una bona estona, semblarà diferent?
En el cas dels cúmuls estel·lars de les Plèiades i de les Híades, així com de les regions circumdants, la resposta és: sí, força diferent. Les exposicions de llarga durada revelen una intricada xarxa de pols i de gas interestel·lar que eren invisibles no només per a l’ull, sinó també en les fotografies d’exposició més curta.
La pols destaca espectacularment en aquesta composició àmplia i profunda, amb el familiar cúmul estel·lar de les Plèaides visible com a la taca blava de la part superior. El blau és el color de les estrelles més massives de les Plèiades, la llum distintiva de les quals es reflecteix en la pols fina i propera. A la part superior esquerra hi ha el cúmul estel·lar de les Híades que envolta la brillant i taronja Aldebaran en primer pla. A la part inferior destaca la nebulosa d’emissió vermellosa, així com la cinta vermella vertical corbada coneguda com el bucle d’Eridà. Els extensos núvols de pols apareixen habitualment de color marró clar i esquitxats d’estrelles no relacionades.

Versió en català d'Astronomy Picture Of the Day