Aquesta llarga exposició de 3 mesos reuneix en una capsa els dies des del 22 de desembre de 2015 al 20 de març.
La imatge poc convencional desplegada, anomenada solarigrafia, es va gravar amb una càmera estenopeica feta a partir d’un recipient en forma de cub amb les cares revestides de paper fotogràfic. Plantada en un mateix lloc durant tota l’exposició, la senzilla càmera va registrar la trajectòria del Sol pels cels hongaresos. Cada dia va deixar gravat un rastre brillant en el paper fotosensible. Els rastres, del curt i baix al llarg i alt, segueixen la progressió des del solstici d’hivern a l’equinocci de primavera. Per descomptat, els trossos foscos dels rastres solars diaris són causats per la nuvolositat. Els dies assolellats produeixen els rastres brillants més continus.