Crèdit & Llicència: Rogelio Bernal Andreo (Deep Sky Colors)
Vet aquí una de les regions més fotogèniques i impressionants del firmament nocturn. La banda de la Via Làctia creua diagonalment per l’esquerra, al centre s’hi veu l’acolorida regió Rho Ophiuchus amb la brillant estrella ataronjada Antares, i a l’extrem dret la nebulosa Sharpless 1 (Sh2-1). Davant de la banda de la Via Làctia hi ha diverses nebuloses famoses com ara la nebulosa Àguila (M16), la nebulosa Trifida (M21) i la nebulosa Llacuna (M8), així com altres nebuloses notables com ara Pipa i la blava Cap de Cavall. En general, el vermell emana de les nebuloses que brillen a la llum del gas hidrogen i el blau indica pols interestel·lar que reflecteix preferentment la llum d’estrelles joves. Entre les enormes boles d’estrelles hi ha els cúmuls globulars M4, M9, M19, M28 i M80, cadascun indicat a la imatge acompanyant amb anotacions. Aquest camp extremadament gran, d’uns 50 graus d’amplada, s’estén per les constel·lacions Sagitari, a la part esquerra inferior, Serpens a la part superior esquerra, Ophiuchus al mig i Scorpius a la dreta.
La creació d’aquesta imatge va implicar més de 100 hores d’escaneig del firmament així com una meticulosa planificació i el processament digital.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.
La creació d’aquesta imatge va implicar més de 100 hores d’escaneig del firmament així com una meticulosa planificació i el processament digital.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.