La galàxia espiral ESO 137-001 es precipita sobre l’enorme cúmul de galàxies Abell 3627, a uns 220 milions d’anys llum de distància. En aquesta composició del Hubble i del Chandra es veu l’allunyada galàxia a través d’un primer pla de les estrelles de la Via Làctia, a la constel·lació meridional Triangulum Australe.
Com que l’espiral es desplaça a uns 7 milions de quilòmetres per hora, quan la pressió d’impacte en el tènue mitjà del cúmul supera la gravetat de la galàxia, el gas i la pols que conté són arrencats.
Els brillants cúmuls estel·lars s’han format en el material arrencat al llarg de les franges blavoses, cosa que es fa evident en les dades de llum gairebé visible del Hubble. Per la seva banda, les dades de raigs X del Chandra mostren l’enorme extensió del gas arrencat com unes cues difuses d’un blau més fosc que s’estenen més de 400.000 anys llum cap a la part inferior dreta. La pèrdua significativa de pols i de gas dificultarà la formació de noves estrelles en aquesta galàxia.
Just a la dreta d’ESO 137-001 hi ha una galàxia el·líptica de color groguenc en què no hi ha ni gas ni pols que formi estrelles.