Si mireu amb cura aquesta imatge hi veureu un quart satèl·lit.
El primer, i el més llunyà sobre el fons, és Titan, el satèl·lit més gran de Saturn i un dels més grans del Sistema Solar. La zona fosca a la part superior d’aquest món perpètuament ennuvolat és el casquet del pol nord.
El següent i més evident satèl·lit és Dione, visible en primer pla, ple de cràters i penya-segats de gel.
Sobresortint per l’esquerra hi ha alguns dels extensos anells de Saturn, com ara l’anell A amb la fosca divisió d’Encke. A la dreta, just fora dels anells, hi ha Pandora, un satèl·lit pastor de només 80 quilòmetres de diàmetre que dóna forma a l’anell F de Saturn.
I el quart satèl·lit?
Si us fixeu bé en la divisió d’Encke trobareu una petita taca que, en realitat, és Pan. Tot i que és un dels satèl·lits més petits de Saturn amb 35 quilòmetres de diàmetre, Pan té prou massa per ajudar a mantenir la divisió d’Encke relativament lliure de partícules dels anells.
El primer, i el més llunyà sobre el fons, és Titan, el satèl·lit més gran de Saturn i un dels més grans del Sistema Solar. La zona fosca a la part superior d’aquest món perpètuament ennuvolat és el casquet del pol nord.
El següent i més evident satèl·lit és Dione, visible en primer pla, ple de cràters i penya-segats de gel.
Sobresortint per l’esquerra hi ha alguns dels extensos anells de Saturn, com ara l’anell A amb la fosca divisió d’Encke. A la dreta, just fora dels anells, hi ha Pandora, un satèl·lit pastor de només 80 quilòmetres de diàmetre que dóna forma a l’anell F de Saturn.
I el quart satèl·lit?
Si us fixeu bé en la divisió d’Encke trobareu una petita taca que, en realitat, és Pan. Tot i que és un dels satèl·lits més petits de Saturn amb 35 quilòmetres de diàmetre, Pan té prou massa per ajudar a mantenir la divisió d’Encke relativament lliure de partícules dels anells.