En les poblades i polsoses regions de formació estel·lar que hi ha en el cinturó d’Orió destaca la nebulosa de la Flama així com Alnitak, l’estrella més oriental del cinturó, a tan sols 1.400 anys llum de distància.
Alnitak és l’estrella brillant que hi ha a la vora dreta d’aquesta imatge infraroja del Telescopi Espacial Spitzer. Amb uns 15 anys llum de diàmetre, la vista infraroja mostra l’interior del gas brillant de la nebulosa i als núvols de pols enfosquidora. Revela moltes estrelles del cúmul recentment format NGC 2024 que es concentren a prop del centre. Les estrelles de NGC 2024 tenen entre 200.000 i 1,5 milions d’anys d’antiguitat. Les dades indiquen que les estrelles més joves es concentren a prop del mig del cúmul de la nebulosa de la Flama. Això és el contrari del que prediuen els models més senzills de la formació estel·lar en un viver, segons els quals les estrelles s’originen en el centre més dens del nucli d’un núvol molecular. Aquest resultat requereix un model més complex per a la formació estel·lar dins de la nebulosa de la Flama.