De lluny, tot plegat sembla una àliga. Però una mirada més propera a la nebulosa de l’Àliga mostra que la resplendent regió és en realitat una finestra al centre d’un embolcall fosc més gran de pols.
A través d’aquesta finestra apareix un taller ben il·luminat on s’està formant un cúmul obert d’estrelles. En aquesta cavitat queden uns pilars alts i uns glòbuls rodons de pols fosca i de gas molecular fred on les estrelles encara s’estan formant. Ja s’hi veuen diverses estrelles blaves i joves la llum i els vents de les quals estan consumint i empenyent cap enrere els filaments i els murs de gas i de pols que queden.
La nebulosa d’emissió de l’Àliga, identificada com a M 16, es troba a uns 6.500 anys llum de distància, abasta uns 20 anys llum i es pot observar amb prismàtics a la constel·lació de la Serp (Serpens).
Aquesta imatge combina tres colors específics emesos i es va fer amb el telescopi de 0,9 metres de Kitt Peak que hi ha a Arizona (EUA).
A través d’aquesta finestra apareix un taller ben il·luminat on s’està formant un cúmul obert d’estrelles. En aquesta cavitat queden uns pilars alts i uns glòbuls rodons de pols fosca i de gas molecular fred on les estrelles encara s’estan formant. Ja s’hi veuen diverses estrelles blaves i joves la llum i els vents de les quals estan consumint i empenyent cap enrere els filaments i els murs de gas i de pols que queden.
La nebulosa d’emissió de l’Àliga, identificada com a M 16, es troba a uns 6.500 anys llum de distància, abasta uns 20 anys llum i es pot observar amb prismàtics a la constel·lació de la Serp (Serpens).
Aquesta imatge combina tres colors específics emesos i es va fer amb el telescopi de 0,9 metres de Kitt Peak que hi ha a Arizona (EUA).