Per què la meitat de Dione té més cràters que l’altra?
Per començar, considereu el fet que el satèl·lit de Saturn Dione té una cara que sempre mira cap a Saturn i una altra que sempre ho fa cap a l’exterior, de manera similar a la Lluna de la Terra. Aquest acoblament de marea implica que una cara de Dione sempre va per davant a mesura que el satèl·lit avança en la seva òrbita, mentre que l’altra sempre va per darrere. Dione, per tant, hauria estat objecte d’una important quantitat d’impactes en la meitat que va per davant. Curiosament, però, la meitat actual exterior de Dione conté menys cràters que l’altra.
L’explicació més acceptada diu que alguns dels impactes que formen cràters eren tan grans que van fer girar Dione i van canviar la cara amb el major número d’impactes abans que el satèl·lit tornés a quedar acoblat.
Aquesta detallada imatge de Dione, que realça les subtils tonalitats del satèl·lit, és una composició construïda meticulosament per un aficionat a partir de les fotografies preses l’abril de 2010 per la sonda Cassini de la NASA durant el sobrevol de Dione.
Per començar, considereu el fet que el satèl·lit de Saturn Dione té una cara que sempre mira cap a Saturn i una altra que sempre ho fa cap a l’exterior, de manera similar a la Lluna de la Terra. Aquest acoblament de marea implica que una cara de Dione sempre va per davant a mesura que el satèl·lit avança en la seva òrbita, mentre que l’altra sempre va per darrere. Dione, per tant, hauria estat objecte d’una important quantitat d’impactes en la meitat que va per davant. Curiosament, però, la meitat actual exterior de Dione conté menys cràters que l’altra.
L’explicació més acceptada diu que alguns dels impactes que formen cràters eren tan grans que van fer girar Dione i van canviar la cara amb el major número d’impactes abans que el satèl·lit tornés a quedar acoblat.
Aquesta detallada imatge de Dione, que realça les subtils tonalitats del satèl·lit, és una composició construïda meticulosament per un aficionat a partir de les fotografies preses l’abril de 2010 per la sonda Cassini de la NASA durant el sobrevol de Dione.