Crèdit de la simulació: Simulating eXtreme Spacetimes Project
Inspirada en la primera detecció directa d’ones gravitatòries feta pel LIGO, aquesta simulació representa en càmera lenta un fenomen que en temps real tardaria al voltant d’un terç de segon.
Enmig d’un escenari còsmic, els forats negres posen davant d’estrelles, gas i pols. Les seves gravetats extremes desvien la llum darrere d’ells en anells d’Einstein a mesura que s’apropen en espiral i, finalment, es fusionen en un únic forat negre. Les ones gravitatòries, d’altra manera invisibles, es generen a mesura que la ràpida unió dels objectes massius provoca que la imatge visible ondegi i esquitxi tant dins com fora dels anells d’Einstein, fins i tot, després que els forats negres s’hagin fusionat.
Les ones gravitatòries detectades pel LIGO, anomenades GW150914, són coherents amb la fusió de dos forats negres de 36 i 29 masses solars que hi ha a una distància de 1.300 milions d’anys llum. El forat negre resultant té 62 vegades la massa del Sol; les 3 masses solars restants han quedat convertides en energia en forma d’ones gravitatòries.
Enmig d’un escenari còsmic, els forats negres posen davant d’estrelles, gas i pols. Les seves gravetats extremes desvien la llum darrere d’ells en anells d’Einstein a mesura que s’apropen en espiral i, finalment, es fusionen en un únic forat negre. Les ones gravitatòries, d’altra manera invisibles, es generen a mesura que la ràpida unió dels objectes massius provoca que la imatge visible ondegi i esquitxi tant dins com fora dels anells d’Einstein, fins i tot, després que els forats negres s’hagin fusionat.
Les ones gravitatòries detectades pel LIGO, anomenades GW150914, són coherents amb la fusió de dos forats negres de 36 i 29 masses solars que hi ha a una distància de 1.300 milions d’anys llum. El forat negre resultant té 62 vegades la massa del Sol; les 3 masses solars restants han quedat convertides en energia en forma d’ones gravitatòries.