En aquest paisatge nocturn, la Lluna enfosquida es pon sobre Manhattan.
La composició de 16 fotogrames es va fer a partir d’exposicions consecutives registrades durant l’eclipsi total de Lluna del 8 de novembre. En la seqüència time lapse, les estrelles deixen rastres curts per damunt de l’horitzó urbà, mentre que la Lluna queda immersa en l’ombra de la Terra. Però l’Estació Espacial Internacional acabava de sortir de l’ombra a la part il·luminada pel Sol de la seva òrbita terrestre baixa. Tal com es veu des de la ciutat de Nova York, la ratxa visible d’aquest sobrevol de l’Estació comença a prop d’una estrella de Taurus i segueix, de dreta a esquerra, pel cinturó d’Orió i sobre Sírius, l’estrella alfa de Canis Major. Els buits que hi ha al llarg del rastre brillant de l’Estació (així com un avió que vola més a prop de l’horitzó) marquen el temps entre les exposicions individuals de la seqüència. A la part superior de la imatge hi ha el rastre de Mart, i sobre la Lluna eclipsada i l’Empire State Building hi ha els rastres del cúmul estel·lar de les Plèiades.