Ecos de les profunditats d’una gegant vermella

Crèdit de la il·lustració & Copyright: Pieter Degroote (Leuven University)
Crèdits: Paul Beck, Joris De Ridder, Conny Aerts (Leuven University) et al., ERC, PROSPERITY
El viatge al centre d’una estrella gegant vermella és un argument de l’àmbit de la ciència ficció, però la ciència de l’astrosismologia pot investigar les condicions que allí es donen.
La tècnica consisteix a cronometrar les petites variacions de la brillantor d’una estrella mesurades per la sonda caçadora de planetes Kepler. Les variacions regulars indiquen oscil·lacions estel·lars, anàlogues a les ones sonores, que comprimeixen i descomprimeixen el gas i causen els canvis de brillantor.
Tal com s’ha descobert recentment en estrelles gegants vermelles, algunes de les oscil·lacions detectades tenen períodes que les faria penetrar en el nucli estel·lar. El cas és que, en aquest ambient extrem, són cada vegada més intenses i poden tornar a la superfície.
Aquests ecos del nucli de la gegant vermella estan representats en aquest fotograma extret d’una animació generada per ordinador.
Sorprenentment, els períodes mesurats per les oscil·lacions poden indicar, fins i tot, com i on té lloc la producció d’energia de la gegant vermella per fusió d’hidrogen o d’heli.
Idioma »