Per raons desconegudes, al gener de 2002 la superfície exterior de l’estrella V838 Mon de sobte es va expandir extraordinàriament i va esdevenir l’estrella més brillant de tota la Via Làctia. Aleshores, també sobtadament, es va esvair. Mai s’havia vist un flaix estel·lar com aquest.
És cert que les supernoves i les noves expulsen matèria cap a l’espai. Però mentre que el flaix de V838 Mon sembla expulsar matèria a l’espai, en realitat el que es veu en aquesta imatge és un eco de la llum del flaix que es mou cap a l’exterior.
En un eco de llum, la llum del flaix es reflecteix successivament en els anells cada vegada més distants de pols interestel·lar que envolta l’estrella.
V838 Mon es troba a uns 20.000 anys llum de distància a la constel·lació Monoceros (l’Unicorn).
En aquesta imatge del Telescopi Espacial Hubble de febrer de 2004, l’eco de llum fa uns sis anys llum de diàmetre.
És cert que les supernoves i les noves expulsen matèria cap a l’espai. Però mentre que el flaix de V838 Mon sembla expulsar matèria a l’espai, en realitat el que es veu en aquesta imatge és un eco de la llum del flaix que es mou cap a l’exterior.
En un eco de llum, la llum del flaix es reflecteix successivament en els anells cada vegada més distants de pols interestel·lar que envolta l’estrella.
V838 Mon es troba a uns 20.000 anys llum de distància a la constel·lació Monoceros (l’Unicorn).
En aquesta imatge del Telescopi Espacial Hubble de febrer de 2004, l’eco de llum fa uns sis anys llum de diàmetre.