Aquesta estrella brillant que recentment heu vist emergir just després de la posta del Sol no és pas una estrella. És Júpiter, el gegant gasós que regna en el Sistema Solar.
Júpiter s’acosta a la seva oposició del 3 de desembre en què es trobarà a Taurus oposat al Sol en el cel del planeta Terra.
En aquesta imatge del 14 de novembre es veu com Júpiter brilla clarament més que la groguenca Aldebaran, l’estrella alfa de Taurus. També s’hi observen els cúmuls estel·lars de les Pleiades i de les Hyades, les conegudes vistes celestes quan l’hivern s’acosta a l’hemisferi nord.
Passant el cursor sobre la imatge apareixen diversos identificadors del lloc i dels altres dos mons del Sistema Solar que al desembre s’acostaran a la seva oposició. L’asteroide Vesta i el planeta nan Ceres, petits i tènues, es troben a uns 10 graus de Júpiter, prop de la vora esquerra de la imatge.
A més, podeu imaginar-hi la sonda Dawn de la NASA. Al setembre va deixar Vesta; actualment el motor d’ions de la Dawn l’impulsa a un ritme constant cap a l’òrbita de Ceres, on està previst que arribi al febrer de 2015.
Júpiter s’acosta a la seva oposició del 3 de desembre en què es trobarà a Taurus oposat al Sol en el cel del planeta Terra.
En aquesta imatge del 14 de novembre es veu com Júpiter brilla clarament més que la groguenca Aldebaran, l’estrella alfa de Taurus. També s’hi observen els cúmuls estel·lars de les Pleiades i de les Hyades, les conegudes vistes celestes quan l’hivern s’acosta a l’hemisferi nord.
Passant el cursor sobre la imatge apareixen diversos identificadors del lloc i dels altres dos mons del Sistema Solar que al desembre s’acostaran a la seva oposició. L’asteroide Vesta i el planeta nan Ceres, petits i tènues, es troben a uns 10 graus de Júpiter, prop de la vora esquerra de la imatge.
A més, podeu imaginar-hi la sonda Dawn de la NASA. Al setembre va deixar Vesta; actualment el motor d’ions de la Dawn l’impulsa a un ritme constant cap a l’òrbita de Ceres, on està previst que arribi al febrer de 2015.