Crèdit & Copyright: Bob and Janice Fera (Fera Photography)
Aquesta fotografia mostra el gas resplendent i els núvols de pols fosca d’IC 1795, una regió de formació estel·lar que hi ha a la constel·lació septentrional de Cassiopeia.
El color vermell dominant de la nebulosa, catalogada també com NGC 896, es va captar mitjançant una càmera sensible i llargues exposicions amb un filtre de banda estreta.
El filtre de banda estreta deixa passar només la llum H-alfa, és a dir, la llum vermella dels àtoms d’hidrogen. Ionitzat per la llum ultraviolada procedent de les estrelles joves energètiques, un àtom d’hidrogen emet la característica llum H-alfa quan el seu únic electró és capturat i salta a estats de menor energia.
IC 1795 es troba no gaire lluny en el cel del famós Doble Cúmul d’estrelles de la constel·lació de Perseus, i a prop d’IC 1805, la nebulosa del Cor. A més, forma part d’un complex de regions de formació estel·lar que hi ha a la vora d’un gran núvol molecular. Aquest complex es troba a tan sols uns 6.000 anys llum de distància i s’estén al llarg del braç espiral de Perseus de la nostra galàxia, la Via Làctia. A aquesta distància, aquesta imatge d’IC 1795 fa uns 70 anys llum de diàmetre.
El color vermell dominant de la nebulosa, catalogada també com NGC 896, es va captar mitjançant una càmera sensible i llargues exposicions amb un filtre de banda estreta.
El filtre de banda estreta deixa passar només la llum H-alfa, és a dir, la llum vermella dels àtoms d’hidrogen. Ionitzat per la llum ultraviolada procedent de les estrelles joves energètiques, un àtom d’hidrogen emet la característica llum H-alfa quan el seu únic electró és capturat i salta a estats de menor energia.
IC 1795 es troba no gaire lluny en el cel del famós Doble Cúmul d’estrelles de la constel·lació de Perseus, i a prop d’IC 1805, la nebulosa del Cor. A més, forma part d’un complex de regions de formació estel·lar que hi ha a la vora d’un gran núvol molecular. Aquest complex es troba a tan sols uns 6.000 anys llum de distància i s’estén al llarg del braç espiral de Perseus de la nostra galàxia, la Via Làctia. A aquesta distància, aquesta imatge d’IC 1795 fa uns 70 anys llum de diàmetre.