El cometa 41P/Tuttle-Giacobini-Kresak posa per un moment Messier en aquesta fotografia telescòpica del 21 de març. Comparteix el camp de visió d’un grau d’amplada amb dos coneguts objectes del famós catàleg del segle XVIII de l’astrònom caçador de cometes. Creuant el firmament primaveral del nord i just per sota de l’Óssa Major, el cometa verdós es trobava a uns 75 segons llum del nostre planeta. La polsosa galàxia espiral Messier 108 (a la part inferior central) és, en canvi, a uns 45 milions d’anys llum de distància. A la part superior dreta hi ha Messier 97, la nebulosa planetària que sembla un mussol i que conté una estrella central antiga però molt calenta, és a uns 12 mil anys llum de distància però dins de la nostra Via Làctia. Anomenat pel seu descobridor i re-descobridors, aquest cometa periòdic tènue va ser albirat per primera vegada el 1858 i no es va tornar a detectar fins al 1907 i 1951. Els càlculs orbitals indicaven que s’havia observat el mateix cometa en moments molt separats en el temps.
El cometa 41P orbita el Sol amb un període d’uns 5,4 anys; l’1 d’abril farà la millor aparició i aproximació a la Terra en més de 100 anys,