El 3 de febrer, mentre escombrava lentament la constel·lació Hercules, el cometa Garradd (C2009/P1) va passar a uns 0,5 graus del cúmul globular d’estrelles M 92.
Captat aquí en el seu darrer moment Messier, l’incansable protagonista queda just per sota de la visibilitat a ull nu, amb una coma central que brilla de manera similar al dens i ben conegut cúmul estel·lar. En aquesta vista telescòpica del cel de matinada de Nou Mèxic també destaca la cua de pols amb forma de vano i la cua de ions molt més estreta que s’estén cap amunt i més enllà del límit dret del fotograma.
Empesa per la pressió de la llum solar, la cua de pols tendeix a seguir el cometa al llarg de la seva òrbita mentre que la cua d’ions, emportada pel vent solar, s’allunya del cometa en la direcció oposada al Sol.
M 92 és a més de 25.000 anys llum de distància. Per la seva banda, el cometa Garradd és a 12,5 minuts llum del planeta Terra formant un arc per sobre del pla de l’eclíptica.
Captat aquí en el seu darrer moment Messier, l’incansable protagonista queda just per sota de la visibilitat a ull nu, amb una coma central que brilla de manera similar al dens i ben conegut cúmul estel·lar. En aquesta vista telescòpica del cel de matinada de Nou Mèxic també destaca la cua de pols amb forma de vano i la cua de ions molt més estreta que s’estén cap amunt i més enllà del límit dret del fotograma.
Empesa per la pressió de la llum solar, la cua de pols tendeix a seguir el cometa al llarg de la seva òrbita mentre que la cua d’ions, emportada pel vent solar, s’allunya del cometa en la direcció oposada al Sol.
M 92 és a més de 25.000 anys llum de distància. Per la seva banda, el cometa Garradd és a 12,5 minuts llum del planeta Terra formant un arc per sobre del pla de l’eclíptica.