El 21 de novembre, l’encara intacte cometa ISON (C/2012 S1) recorria (a l’esquerra) aquest vista animada registrada per la càmera HI-1 de la sonda STEREO. La càmera també va captar el cometa periòdic Encke, Mercuri i la Terra. El Sol, font del vent solar ondulant, es troba fora de camp a la dreta del fotograma.
Des de la perspectiva de la STEREO en l’espai interplanetari, el planeta Terra és en realitat el més distant del grup, vist en la seva òrbita més enllà del Sol. Mercuri és el més pròxim, però els dos planetes són encara tan brillants que creen línies verticals en el detector de la càmera. Els dos cometes llueixen unes cues considerables, però l’ISON és més a prop de la càmera i es mou més ràpidament.
Les càmeres de la STEREO i de la sonda SOHO estaran en condicions de seguir el cometa ISON quan caigui a la mínima distància al Sol el 28 de novembre, tot i que serà més difícil de veure en els cels de matinada del planeta Terra.
Des de la perspectiva de la STEREO en l’espai interplanetari, el planeta Terra és en realitat el més distant del grup, vist en la seva òrbita més enllà del Sol. Mercuri és el més pròxim, però els dos planetes són encara tan brillants que creen línies verticals en el detector de la càmera. Els dos cometes llueixen unes cues considerables, però l’ISON és més a prop de la càmera i es mou més ràpidament.
Les càmeres de la STEREO i de la sonda SOHO estaran en condicions de seguir el cometa ISON quan caigui a la mínima distància al Sol el 28 de novembre, tot i que serà més difícil de veure en els cels de matinada del planeta Terra.