Crèdit & Copyright: Alessandro Falesiedi
Mentre travessava lentament els cels del nord, el cometa PanSTARRS C/2012 K1 va posar per a aquest retrat telescòpic el 2 de juny a la constel·lació de l’Óssa Major.
El cos gelat procedent del núvol d’Oort, actualment en el Sistema Solar interior, mostra dues cues: una àmplia cua de pols més clara i una cua de ions torta que s’estén per sota i a la dreta. La coma verdosa fa un bonic contrast amb l’estrella groguenca que hi ha a sobre.
La galàxia NGC 3319, que apareix a la part superior esquerra de la imatge, abasta dues vegades el diàmetre aparent de la Lluna plena i es troba a uns 47 milions d’anys llum, molt més enllà de les estrelles de la nostra Via Làctia. En comparació, el cometa era a tan sols 14 minuts llum del nostre planeta.
En els mesos vinents, el cometa PanSTARRS anirà augmentant lentament la brillantor i romandrà un bon objectiu per als observadors de cometes. A finals d’agost, es trobarà una mica més enllà de l’òrbita de la Terra i arribarà al periheli, el màxim acostament al Sol.
El cos gelat procedent del núvol d’Oort, actualment en el Sistema Solar interior, mostra dues cues: una àmplia cua de pols més clara i una cua de ions torta que s’estén per sota i a la dreta. La coma verdosa fa un bonic contrast amb l’estrella groguenca que hi ha a sobre.
La galàxia NGC 3319, que apareix a la part superior esquerra de la imatge, abasta dues vegades el diàmetre aparent de la Lluna plena i es troba a uns 47 milions d’anys llum, molt més enllà de les estrelles de la nostra Via Làctia. En comparació, el cometa era a tan sols 14 minuts llum del nostre planeta.
En els mesos vinents, el cometa PanSTARRS anirà augmentant lentament la brillantor i romandrà un bon objectiu per als observadors de cometes. A finals d’agost, es trobarà una mica més enllà de l’òrbita de la Terra i arribarà al periheli, el màxim acostament al Sol.